L’Alcalde de Puçol, Josep Ma. Iborra (Psoe), no té sort amb les amistats que es va buscar fa 2 anys per a garantir-se la tranquil·litat en el càrrec, la meta particular a la que ha supeditat tota la seua actuació política des de 1999.

El fiscal que ha estat investigant les presumptes irregularitats detectades en la seua revisió urbanística ha escrit: "ha podido existir INFORMACIÓN PRIVILEGIADA en las compraventas de sociedades de las que forman parte familiares de los imputados", en referència als regidors d’Uv, els únics de l’oposició que van aprovar el nou Pla General, però ocultant que tenien interessos creats en la proposta presentada per l’Alcalde.

El fiscal ha afegit que, "aún sin descartar que los hechos denunciados pudieran responder a la verdad", hui per hui encara no veu prou proves, proposa el sobreseïment provisional (no l’arxiu definitiu de res), i recorda que la porta per a una possible intervenció futura dels jutjats encara està oberta.

Davant d’estes afirmacions, Iborra continua callant la seua opinió política i ètica sobre les compres de terres fetes per persones i empreses vinculades a les seues "amistats perilloses" en Uv i abans que tots els polítics conegueren oficialment la revisió del Pla General. Curiós silenci, perquè casual no pot ser. Ha preferit mirar cap a un altre costat (una vegada més) i llançar un furibund atac personal contra el portaveu del BLOC, l’únic que sí ha complit amb la seua obligació de preguntar primer amb tota correcció, i de denunciar després on toca uns fets que s’han intentat amagar i que ni el propi fiscal descarta completament que pogueren ser delicte.

Pillat per esta evidència, tira balons fora. Ens acusa d’haver implicat als funcionaris (és fals: que demostre quan i com). Afirma que teníem un pacte amb el Pp (fals: qui tenia i té negociacions amb la dreta és ell, o és que Uv és d’esquerres? Cap geperut no es veu la gepa). Diu també que hem faltat a la seua honorabilitat (tot el contrari, hem actuat segons la llei, acudint a un fiscal i sense insultar en cap lloc. La millor prova és que ningú no s’ha pogut querellar contra nosaltres a pesar d’anunciar-ho repetidament). El BLOC ha actuat amb plena responsabilitat i en defensa del bé comú quan ha revelat uns fets verídics que l’opinió pública té tot el dret a conèixer i a valorar.

La resposta de l’Alcalde basada en amenaces i desqualificacions personals contra un regidor votat per més de 550 veïns de Puçol demostra quin és el seu autèntic talant polític. No sap com suportar la nostra oposició seriosa, fonamentada i realment constructiva amb el poble, que és el primer que importa. Malacostumat a 20 anys de majoria absoluta, en els últims anys ha buscat la seua comoditat en el càrrec amb una majoria regalada per Uv.

Un Alcalde no pot confondre lo personal amb lo polític. No és la seua funció. Un Alcalde cobra per a respondre amb arguments polítics, no amb insults personals. I en l’oposició, li agrade o no, anem a seguir fent la faena que ens correspon: controlar les seues actuacions de governant i vetlar per la regeneració ètica de l’activitat política municipal. Esta és la nova forma de fer que representem.

En el BLOC tots estem amb Salvador Claramunt. Confiem plenament en ell per a defensar les nostres propostes perquè mai ens ha ocultat cap pacte secret amb ningú. I no tots els polítics són iguals. De fet, n’hi ha més d’un socialista de Puçol que ja ens ha dit que no sabia res del que ara sí sap gràcies a nosaltres.

Creguem que el nou Pla General no respon bé a l’interès general. El BLOC reivindica que els llauradors puguen vendre les seues propietats a qui vulguen, per això són seues. És més, lluitem perque obtinguen un preu just ja que lo que ara val 10 en poc de temps arribarà a 100. I tot això ha de ser per a ells, no per als qui compren terres aprofitant que saben més coses perquè són regidors o tenen molt bones connexions polítiques.

Per tot això, mentre esperem que l’Alcalde rectifique les seues decisions i actituds, almenys tenim el convenciment que en el Psoe de Puçol hi ha suficients persones amb les que sempre ens podrem entendre en condicions d’igualtat i de respecte mutu perquè també censuren el mateix que censurem nosaltres: els privilegis d’uns pocs, els millor situats.