MOCIÓ EN MEMÒRIA I HOMENATGE PÒSTUM A

 JACINT PIQUER MONTAÑANA, nascut ara fa 100 anys a Puçol i republicà exiliat a França que fou deportat i mort en el camp d’extermini nazi de Mauthausen-Gusen el 2 de novembre de 1941

Salvador Claramunt i Izquierdo, portaveu del grup municipal BLOC-Esquerra Verda a l’Ajuntament de Puçol, en virtud del que estableix el ROF, presenta la següent moció a la consideració del Ple Municipal

MOTIUS

No és gens bo viure en l’odi, però tampoc perdre o silenciar la memòria, per això la voluntad d’esta moció és contribuir serenament al coneixement de les conseqüències de la major barbàrie comesa al Segle XX en Europa, el genocidi perpetrat pels nazis, i a explicar per què este no és un simple tema dels llibres d’història o de pel.lícules de ficció, si nó una tragèdia que va colpejar milers d’espanyols, centenars de valencians, i inclús també a veïns de Puçol.

Més de 60 anys després de l’extermini sistemàtic i premeditat de més de 10 milions de persones de diverses nacionalitats, ètnies i ideologies que va dissenyar i executar el règim de Hitler, s’ha de recordar i reconèixer a les seues víctimes més desconegudes, entre les quals hi ha milers de republicans i republicanes valencians i espanyols exiliats a França després que la rebel.lió militar de Franco contra la Segona República i el seu govern legítim i democràtic eixit de les urnes s’imposara per la força de les armes.

A mesura que el treball dels historiadors ha anat avançat, i gràcies al testimoni en primera persona aportat pels supervivents dels camps de concentració organitzats pel règim hitlerià, està documentat que des de l’any 1940 uns 12.000 exiliats espanyols en França van ser detinguts i deportats pels nazis a diferents camps d’extermini, la gran majoria al de Mauthaussen.

També està documentat que d’estos 12.000 republicans espanyols, només uns 2.000 van aconseguir sobreviure. Els altres 10.000, entre els quals hi havia centenars de valencians, van morir als camps de concentració. La majoria entre juliol de 1941 i finals de 1942.

El govern francés, un dels pocs que que hui per hui ha reconegut oficialment estes víctimes espanyoles, porta anys publicant les llistes amb els noms de totes les persones que van ser deportades des del seu territori als camps alemanys d’extermini, incloguent la data i lloc on cadascuna d’elles va perdre la vida. Només a Mauthaussen i als camps annexes es calcula que van morir 5.000 espanyols, dels quals uns 350 eren del País Valencià i almenys 4 de l’Horta Nord.

Esta informació exhaustiva i precisa prové dels arxius de les mateixes autoritats nazis que els supervivents dels camps de concentració van aconseguir requisar quan van ser alliberats després de la derrota del Tercer Reich hitlerià. En Mauthaussen això va passar el 5 de maig de 1945.

Segons l’ordre que el Ministeri de Defensa francés va dictar el 31 de juliol de 1997, entre els morts al camp d’extermini de Gusen, anexe al de Mauthaussen, hi ha un veí de Puçol, Jacint Piquer Montañana, nascut al nostre poble el 15 de desembre de 1903, ara fa precisament 100 anys.

Segons totes les llistes publicades, Jacint Piquer Montañana és l’únic republicà del nostre poble que, després de lluitar contra Franco i d’exiliar-se a França, va ser deportat pels alemanys a un camp de concentració, on va morir poc després. La informació recollida per l’Amicale Mauthausen, l’organització de supervivents d’este camp d’extermini nazi, és molt concreta respecte a quin va ser el tràgic periple que va patir el nostre conciutadà.

Jacint Piquer Montañana va ser detingut per la Gestapo d’Sttutgart en l’estiu de 1940. El 6 de setembre d’eixe any, la vespra de la festa major de Puçol, va ser internat en companyia d’unes altres 3 persones al camp de presoners de la ciutat de Villigen, situada en la regió alemanya de la Selva Negra. El seu número de presoner era el 1.286.

A penes quatre mesos després, el 24 de gener de 1941, el van deportar al camp de concentració de Mauthaussen, en Àustria. Allí era el presoner número 4.762. A les poques setmanes va passar al camp de Gusen, en el mateix complex de Mauthausen, on va morir el 2 de novembre de 1941. En eixe moment era el presoner número 9.587. Només tenia 38 anys i a Puçol deixava víuda i tres xiquets d’entre 9 i 6 anys.

Jacint Piquer Montañana, veí del nostre poble, republicà, va sobreviure només 14 mesos en mans dels nazis. Durant este temps, les condicions de la seua vida van ser les mateixes que les de la resta d’espanyols exiliats i deportats: bàrbares i demencials.

El primer comboi de republicans va arribar a Mauthausen el 6 d’agost de 1940. Durant el seu captiveri tots ells van portar uniformes amb un triangle blau, distintiu que els nazis reservaven per als que consideraven apàtrides. Van ser classificats en la categoria NN, les inicials en alemany del que el règim nazi anomenava “Nit i Boira”. Amb esta expressió designaven la categoria de presoners destinats a morir sense deixar rastre.

Pel testimoni que han donat els supervivents, se sap que els republicans espanyols exiliats que van patir la deportació als camps de concentració no podien escriure cartes a les seues famílies. Estaven totalment incomunicats. En este sentit, rebien el pitjor tractament possible, com els jueus, el grup ètnic més castigat pels nazis. No se’ls va permetre escriure a les seues cases fins a finals de l’any 1942, quan ja havien mort més del 70 % de tots els espanyols, entre ells Jacint Piquer Montañana.

La vida que els republicans exiliats van patir en estos camps d’extermini estava dominada per les pallisses, les tortures, la fam, els treballs forçosos en canteres de pedra i el sotmetiment a diferents experiments mèdics.

Respecte a les circumstàncies de les seues morts, els supervivents han donat testimoni de que els agents de les SS que els custodiaven usaven indiscriminadament 4 mètodes igual de letals i sanguinaris: la càmara de gas, la forca, la injecció de gasolina al cor o l’extermini per explotació física i subalimentació.

El record sobre el destí sinistre, el calvari i els horrors que totes estes persones van patir sota control de Hitler pel simple fet de ser republicans exiliats i haver lluitat per la llibertat i contra el feixisme en l’Estat Espanyol no ha de servir ara per alimentar cap tipus d’odi, un sentiment sempre estèril.

Ara bé, davant el silenci i oblit al que han estat sotmeses totes estes víctimes tenim l’obligació i el deute moral de recuperar i honrar la seua història, perque ells també formen part de la nostra memòria col.lectiva. Recordar-los i reconèixer-los és el millor antídot que pot haver per a evitar que una cosa igual torne a passar. Amb la seua lluita i sacrifici, estos homens i estes dones ens ensenyen que mai, i en cap lloc, no s’ha de permetre un atac a la llibertat com la que ara disfrutem gràcies, en gran mesura, al seu coratge i esperit.

Per tot això, el grup municipal BLOC-Esquerra Verda proposa al Ple de l’Ajuntament de Puçol, per al seu debat i votació, la següent

MOCIÓ

El Ple de l’Ajuntament de Puçol acorda:

1.- Honrar a títol pòstum la memòria de Jacint Piquer Montañana amb motiu del centenari del seu naixement, el pròxim 15 de desembre, i donada la seua condició d’únic republicà de Puçol que segons la documentació reconeguda oficialment pel govern francés va morir en un camp d’extermini nazi. Això va passar el 2 de novembre de l’any 1941 en el camp austríac de Gusen, anexe al de Mauthausen.

2.- Dedicar un carrer del nostre poble en homenatge a este conciutadà de Puçol com a símbol local més pròxim al genocidi que milers de republicans del nostre país van patir en l’exili després de lluitar contra el feixisme espanyol i de ser deportats pel nazisme alemany des de França.

3.- Convidar a tots els centres d’ensenyament del nostre municipi a que expliquen la tragèdia d’estos republicans en els nivells educatius superiors on els alumnes estudien esta època històrica. En la mesura del possible l’Ajuntament es compromet a col.laborar en l’organització d’activitats extraescolars complementàries, com ara la projecció d’algun dels diversos documentals existents en el mercat sobre esta qüestió o la programació d’alguna exposició.

4.- Traslladar esta moció als familiars de Jacint Piquer Montañana, a totes les entitats socials, sindicals, veïnals i consells escolars de Puçol, i a l’associació Amical Mauthausen d’Espanya, situada en el carrer Aragó, nº 312, Àtic 3 de Barcelona (C.P. 08009). 

Puçol, 16 d’octubre de 2003

Salvador Claramunt i Izquierdo

Portaveu del Grup Municipal

BLOC-Esquerra Verda

ANNEXES

1.- Fonts històriques i bibliogràfiques sobre els republicans exiliats i deportats als camps d’extermini nazis

- Els catalans als camps nazis

ROIG, Montserrat

1977, Edicions 62, Barcelona

- Triángulo Azul: Los republicanos españoles en Mauthausen

RAZOLA, Manuel i CONSTANTE, Mariano

1979, Editorial Península, Barcelona

- Lo que Dante no pudo imaginar. Mauthausen y Gusen, 1940-1945

SINCA VENDREL, Amadeo

1980, Producciones Editoriales, Barcelona

- Una inmensa prisión

MOLINERO, C., SALA, M. I SOBREQUÉS, J.

2003, Ed. Crítica, Barcelona

En Internet:

http://perso.compaqnet.fr/gerre/mort_en_deportation_fichiers

(llistes oficials del govern francés sobre tots els deportats i morts pels nazis)

http://www.gusen.org/

(pàgina Memorial sobre el camp d’extermini de Gusen )

2.- Republicans exiliats de l’Horta Nord morts a Mauthaussen-Gusen

Nom	Localitat	Data Naixement	Data Defunció
Sanchez Fuertes, Bernabeu	Albalat dels Sorells	11 juny de 1900	20 setembre 1941
Garcia Navarro, Baptista	Montcada	21 abril de 1917	15 maig de 1942
Calles Ribelles, Vicent	El Puig	4 octubre de 1904	14 octubre 1941
Piquer Montañana, Jacint	Puçol	15 desembre 1903	2 novembre 1941

3.- Alguns documentals i audiovisuals sobre els espanyols als camps de concentració

- TVE. Programa “Línia 900”. Emés en abril de 2000.

Reportatge de 30 minuts sobre la tragèdia dels 7.000 republicans espanyols deportats a Mauthausen-Gusen a través del testimoni de 8 supervivents

- Canal +. “Francisco Boix: un fotógrafo en el infierno”, de Llorenç Soler. Any 2000

Documental històric sobre el fotògraf espanyol que va aconseguir conservar, amagar i guardar centenars d’imatges dels camps de concentració fetes per les SS

- Canal 9-TVV i les productores Maltés Producciones, Dacsa i ATM.

“Mas allá de las alambradas”. Documental dirigit per Pau Vergara i rodat, entre altres llocs, a València, Alacant, Mauthausen, Gusen i Paris. La seua estrena està prevista per a finals d’enguany.